Quant la muntanya de Bèrnia duu capell
i bufa lleuger el vent de llevant,
el cel es cobreix d'un gruixut mantell.
Qual cortina de diamants i argent,
els núvols comparteixen el seu tresor,
sent rebut amb alegria per la gent.
L'aigua s'escorre per les teulades i terrasses;
corre amb alegria pels carrers i carrerons;
alimenta barrancs, rius, rierols i fonts
i al camp els bancals son molls.
El cel és ras, el sol il·lumina tots els racons,
amb força alegria i goig és rebut per la gent.
Les finques estan regades i els carrers nets.
De llevant tot és bo no hi ha res dolent.
Publicat a "Relats en català"
