Una llarga agonia,
una mort anunciada.
La solidaritat rebutjada,
la igualtat oblidada,
Aires vells tornen,
més forts cada vegada.
Els liberals riuen,
els camarades ploren.
L’opressió del treballador
més forta cada vegada.
El germà roig és mort.
Banderes roges a terra!.
Publicat el 25 de juliol de 2010 a "Relats en Català"
