L'escriptori d'en Toni.

Laberint territorial. (Viatge a Castellfabib)

2011-10-24T11:31:00.000-07:00

Des d'Altet em dirigeixo cap a l'antic Camí de Castella, actualment reconvertit en autovia. A l'inici de la via tope amb un cartell de color vermell que diu "Camino del Cid" tacat amb gotes de pintura blanca. De sempre a Elx s'ha conegut aquesta via com el Camí de Castella, un terme encara en ús popular. Això del "Camino del Cid" és una modernitat que no té cap sentit. És veritat que el Cid va estar a Elx però no procedent de Castella. Vingué de terres murcianes després de renegar del seu rei, seguint després per la costa travessant les muntanyes de Tàrbena, abandonat així la mítica Il·licitània i entrant en la màgica Diània, seguint després camí cap a la ciutat de València.

Abstret amb aquestes reflexions arribe a les Cases de Alenda on m'uneixo a l'autovia que ve d'Alacant coneguda pels alacantins com "Carretera de Ocaña". Per als il·licitans segueix sent el camí de Castella. Prop, a mà dreta, queda la Cova de Sant Pasqual, sant d'origen aragonès que va passar part de la seva vida a les terres del Vinalopó i traspassà a Vila-real. Al mes de maig en el lloc de Orito se celebra la romeria de Sant Pasqual, la més tradicional i arrelada de tota l'antiga Governació d'Oriola. Desconeguda per la resta del país, oculta darrere de la exaltada i artificiosa romeria de la Santa Faç.

Arribe a Petrer, l'últim poble del Regne de València, després ve Sax, el primer poble del Regne de Castella. Actualment les dues viles pertanyen a la demarcació provincial d'Alacant i per tant a la Comunitat Valenciana. Seguisc viatge per la València afegida. Passe per la vora de Villena, travessant el túnel, una estona després un cartell verd m'avisa que entre en terres de l'actual Castella la Manxa. No triga molt a fer-se visible la inconfusible silueta del castell i vila d'Almansa. Recordo com l'avi Rafael, el iaio de la meva dona, alacantí d'arrel, deia: "Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança". L'avi utilitzava la dita com a referència al temps atmosfèric, concretament al vent sec de ponent. No sabia, o així ho crec jo, de la derrota d'Almansa que va ser l'origen de la dita.

L'autovia voreja Almansa. Agafe la carretera de Saragossa, un altre cartell verd m'avisa que torne a estar a la Comunitat Valenciana. Aiora en rep amb el seu castell conquistat per Jaume I i cedit després, pel tractat d'Almizra, al seu gendre Alfons de Castella. Al 1281, després de la mort del conqueridor Alfons de Castella, llavors ja com a rei, en el pacte de Campillo va cedir la vila i comarca al seu cunyat, Pere el Gran. Integrant-se d'aquesta manera definitivament al regne de València.

A l'horitzó s'albiren dues xemeneies, a poc a poc en vaig aproximat a la central nuclear de Cofrents. Recordo la militància antinuclear a la meva joventut. A la capçalera del llit havia un cartell de "Nuclears?. No gràcies ", al costat del conegut pòster del Che Guevara. Déu, quina època!. Llavors defensava l'energia solar i l'eòlica, que considerava netes. Ara, amb el pas dels anys, no m'agraden els grans camps solars ni els eòlics. No estic en contra d'aquestes fonts d'energia, rebutge el negoci de les grans empreses sobre un bé comú. L'energia és neta, el que no és net són els interessos econòmics i el poder polític de les grans multinacionals.
Creue el riu Cabriol. Desprès d'una pronunciada costera arribe al pla, deixe el Regne de València, però continue en la Comunitat Valenciana. Estic a la Plana d'Utiel. Aquesta comarca va ser afegida al País Valencià per la divisió provincial de 1833. Des d'aleshores, juntament amb Villena i Sax forma part de la València afegida. Sembla, segons les estadístiques, que han assimilat la seva condició de terres valencianes. No obstant això, penso que qualsevol dia hauran de triar si volen ser valencians, amb l'acceptació de Llengua Catalana inclosa, o tornar a Castella. Només a ells els correspon decidir el que són i el que volen ser.

Des d'Utiel, continue direcció cap a Saragossa. Poc després de Sinarcas, un altre cartell verd m'avisa que torne a ser en terres de l'actual Castella la Manxa. Al cap d'una estona un altre cartell, també verd, m'informa que tornem a entrar a la Comunitat Valenciana, i en aquest cas també al Regne de València. Inicie una prolongada i vertiginosa baixada, en un curt interval de temps passe de la cota 1090 a la de 700 de la Vega de la vila de Ademús. La carretera sobrepassa la vila, com el meu destí és Castielfabib continue per la N-330, pel marge dret del del riu Túria. Al fons de la vall es veu la verda horta d'Ademús. Poc després de creuar el riu en una cruïlla prenc direcció cap a Conca. Poc desprès continue per una carretera comarcal que voreja el riu Ebrón Un sentiment d'enyorança m'envaeix. La carretera i el paisatge en transporta a les Comarques Centrals del País Valencià dels anys 1970 i principis del 1980. Paisatges verges, cap construcció que alteri la vista, carretera estreta i poc transitada. Tota una experiència en aquest principi del segle XXI.

Publicat a Relats en Català.

Indignat.....

2011-10-16T12:33:00.000-07:00

Estic fart d'aquesta societat
que et valora pel que tens
i no per la teva realitat.
Estic fart d'aquesta societat
que premia la falsedat
i castiga l'honestedat.

Sóc indignat, amb els polítics
que pensen amb el vot
i no en la societat.
Sóc indignat amb els polítics
que pensen més amb el que diran
i no en el seu electorat.

Que difícil se'm fa
mantenir el meu tarannà,
en aquesta societat
tan mancada d'humanitat.
Que difícil se'm fa
mantenir-me allunyat
de la mentira i la corrupció.

(Publicat a Relats en català)

De la mateixa manera...

2011-09-29T12:22:00.000-07:00

De la mateixa manera,
que les ones acaricien la sorra.
De la mateixa manera,
que l'aigua i el vent modelen la roca.
De la mateixa manera,
la memòria t'ancora a la terra.

De la mateixa manera,
que el peix queda a la xarxa.
De la mateixa manera,
que la palla queda a la xàvega.
De la mateixa manera,
les arrels t'ancoren a la terra.
________
Publicat a Relats en Català

Catalons.

2011-02-10T09:39:00.000-08:00

Autor: Toni Pont Sifre

Categoria: Narrativa

Subcategoria: Relats i comptes

N° de pàgines: 54

Mesures: 150x210

Sinopsis:

L’Otger, compte de Cataloni, seguit per un grup de soldats francs creuen els Pirineus. Acudeixen a la Gòtia en busca de rebles contra l’islam, disposats a fer costat a Carles Martell en el setge a Narbona.

Descarrega'l de franc o compra’l (6.70 E)

Vergonya aliena.

2010-12-01T10:06:00.000-08:00

Vergonya en dona d'alguns,
diguem-ne, paisans
que emparant-se en
no se que histories
ens neguen la realitat.

S'aixequen veus contra la llengua,
S'aixequen veus contra el país,
ens volen caviar l'historia
ens volen robar la memòria.
Qualsevol dia voldran fer
neteja de la raça i la sang.

Lluitaré per mi i els meus fills,
pels meus pares i sobre tot
Per la memòria dels meus avis.

Publicat a "Relats en català"

Temporal de llevant.

2010-11-11T10:43:00.000-08:00

Quant la muntanya de Bèrnia duu capell
i bufa lleuger el vent de llevant,
el cel es cobreix d'un gruixut mantell.

Qual cortina de diamants i argent,
els núvols comparteixen el seu tresor,
sent rebut amb alegria per la gent.

L'aigua s'escorre per les teulades i terrasses;
corre amb alegria pels carrers i carrerons;
alimenta barrancs, rius, rierols i fonts
i al camp els bancals son molls.

El cel és ras, el sol il·lumina tots els racons,
amb força alegria i goig és rebut per la gent.
Les finques estan regades i els carrers nets.
De llevant tot és bo no hi ha res dolent.

Publicat a "Relats en català"

Germà Roig

2010-08-07T13:37:00.000-07:00

Una llarga agonia,
una mort anunciada.
La solidaritat rebutjada,
la igualtat oblidada,

Aires vells tornen,
més forts cada vegada.
Els liberals riuen,
els camarades ploren.

L’opressió del treballador
més forta cada vegada.
El germà roig és mort.
Banderes roges a terra!.

Publicat el 25 de juliol de 2010 a "Relats en Català"

Sóc i serè

2010-07-15T11:01:00.000-07:00

Sóc i serè

Pretenen manipular la consciència,
pretenen tutelar la voluntat.
Sóc i serè fidel a la meva ideologia,
per molt que s’obstinin
perquè a mi em dóna la gana.
Per llegir mes.

Poema publicat en "Relats en català" el 07 del 07 del 2010.

Tàrbena, Prehistòria i Edat Antiga.

2010-06-04T12:12:00.000-07:00

Esbós de la Prehistòria i l’Edat Antiga i els jaciments arqueològics del terme de Tàrbena.

Per descarregar feu clic a sota:

Tàrbena, Prehistòria i Edat Antiga.

A Elx, terra d’acolliment.

2010-03-26T06:02:00.000-07:00

A Elx, terra d’acolliment.
Jardí de la Mediterrània,
de palmeres i magraners,
qual oasi d’Aràbia.

Al bressol del Vinalopó,
en l'Alcúdia veres la llum.
Ibers, finissis, cartaginesos,
grecs, romans i bizantins,
tingueren cura de la teva infantesa.
Gots i àrabs, castellans i catalans
et disputaren, qual valuosa dama.

Monuments, cultura, festes i tradicions.
la Torre de Calaforra, el Palau d’Altamira,
la Torre de Calendura i Calendureta,
la Basílica de Santa Maria.
El Misteri, les Al·leluies, la Roà,
l’Avinguda de la Mare de Déu,
Moros i Cristians, la Nit de l’Albà.

Publicat a Relats en Català

Pla de Quadrell.

2010-02-09T10:17:00.000-08:00

Autor: Toni Pont Sifre
Categoria: Narrativa
Subcategoria: Relats i comtes
N° de pàgines: 29
Mesures: 150x210

Sinopsis

En el Pla de Quadrell, situat a la localitat d’Alcacia hi ha planificat construir un camp de golf. Els habitants de la localitat es divideixen entre els partidaris i detractors del projecte. Poc a poc va descobrint-se una trama corrupta-urbanística.

Versió corregida i actualitzada de la publicada a "Relats en Català", publicada a "Bubok", com a llibre digital i totalment de franc.

Descarrega'l aquí, és totalment de bades.

Evolució del vot valencianista, 1977-2008

2009-12-02T10:31:00.000-08:00

Descarrega el pdf aqui

Son els catalans insolidaris amb balears i valencians?.

2009-10-22T05:07:00.000-07:00

El nou Estatut de Catalunya, 12 de juny de 2006, en el seu Article Primer del Títol Preliminar, diu:-“ Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica". Rebent, d’aquesta manera, diguem-ne disfressada, la condició de Nació. El 13 de setembre de 2009, es celebra a Arenys de Munt el Referèndum per la Independència, que és l’inici del camí de Catalunya, cap a un altre estatus. És un camí que els catalans enceten sols, i que sembla caminaran sols. Son per això insolidaris amb balears i valencians?. Vol dir que han deixat de creure en els Països Catalans?.

La Constitució Espanyola, 1978, en els seu article 145/1 diu:-“ En ningún caso se admitirá la federación de comunidades autónomas”. És una obvietat que la redacció d’aquest article era la reacció cap al article dècim del projecte d’Estatut del País Valencià de 1975, conegut com “Estatut d’Elx” :-“...[el País Valencià] Podrà també arribar a federar-se [en Catalunya i les Balears] si el Parlament Valencià ho aprova i el poble ho ratifica en plebiscit per majoria absoluta”, de igual manera el “Estatut Provisional d’Autonomia del Consell Democràtic del País Valencià”, 1976, en el seu article vuitè també arreplega aquesta possibilitat:-“...El País Valencià podrà arribar a federar-se amb el Principat de Catalunya i les Illes Balears si l’Assemblea de la Generalitat ho aprova i el poble ho ratifica en plebiscit per majoria absoluta”. El 26 de juliol de 1979 una assemblea de intel·lectuals catalans signaren el “Manifest de Sarrià”, que deia:-“ L’estatut de Sau, malgrat que per imposició de la Constitució no reconeix drets bàsics del nostre poble, és acceptable com a via per a arribar al ple exercici de l’autodeterminació i de federació dels Països Catalans”.

La Constitució imposa unes regles del joc, manegades per a que l’Estat espanyol sigui el guanyador. Clar, el Principat de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià units, son un perill per la unitat i la pervivència del propi Estat. Tots tres països es constitueixen en comunitats autònomes, sense cap vinculació entre elles. Evolucionen per separat. Catalunya és governada per CIU, partit catalanista, durant 23 anys. Desprès de dues dècades de govern nacionalista, apareix una generació de ciutadans formats culturalment com catalans. Mols fills i nets d’immigrants, es senten catalans. El País Valencià i les Illes Balears, per contra, son governades per partits d’àmbit estatal, PSOE i les seves marques autonòmiques i pel PP. Al País Valencià, a pesar de la LUEV, “Llei d’Us i Ensenyament del Valencià” el jovent és educat, majoritàriament, en castellà i format com a regionalista. Els fills i nets d’immigrants, i d’autòctons, estan formats políticament i culturalment com a espanyols que pertanyen a una determinada regió amb una llengua pròpia, que sols ells parlen. Al sortir de la comunitat autònoma aquesta llengua no val per a res. A tot açò afegim que la televisió autonòmica emetet, majoritàriament, en castellà quedant la llengua autòctona en un humil segon pla.

L’Estat, amb les seves regles del joc, ha arraconat i diluït l’esperit nacional de balears i valencians. No obstant a Catalunya, per la seva peculiaritat, l’efecte a sigut el contrari. El revifament cultural català a empaitat als joves arraconats de les balears i valencians a descobrir que no estan sols, que en altres territoris parlen, escriuen i canten amb la llengua comuna, el català (gràcies a les emissions no oficials de TV3) . A pesar dels entrebancs i del escàs, per no dir nul, recolzament dels executius autonòmics, tan a les Illes com a València, floreix la cultura en català. L’efecte català s’escampa. La cultura comuna ens uneix, altra vegada.

A pesar d’unes regles de joc manegades, a pesar de tenir-ho tot en contra, els elements que aglutinen als tres països segueixen actius. És evident que cadascú te que fer el seu camí, aquestes son les regles, per al final tornar a convergir.

Toni Pont Sifre.

Barres, franges i estels, més de tres dècades de debat estèril.

2009-09-24T12:32:00.000-07:00

Reflexió sobre les tres ultimes dècades al País Valencià.
Descarrega el pdf aqui.